Artista plàstic. Deixeble de Nolasc Valls i de l'Escola de Belles Arts. D'un purisme a l'estil d'Ingres, després de passar per un expressionisme exaltat evolucionà vers un constructivisme que derivà cap a l'abstracció, sempre, però, dins una organització d'intuïció matemàtica. Ha fet frescs a l'església de Betlem de Barcelona, a Tortosa, Vinaròs, Castelló de la Plana, Puigcerdà, la facultat de Belles Arts de Barcelona, etc, i també vitralls. En el camp de la ceràmica, ha dut a terme diverses obres, com les dels murals al Saló d’Actes de l’IESE, de Barcelona. Inicià la docència a Llotja, i el 1968 obtingué la càtedra de dibuix a l'Escola de Belles Arts, de la qual fou sotsdirector (1974-77). Fundà el grup Betepocs, i és professor de l'Escola de Pintura Mural de Sant Cugat, on filmà el documental Curs de Primavera 1967 (1967). Guanyà, entre altres beques i premis, una beca d'investigació de la Fundació March de Madrid (1972-73). Ha exposat individualment a Maó, Sitges, Capellades i Barcelona, i col·lectivament.
L'afecció per l'excursionisme i la meteorologia es reflecteix en les sèries de pintures i dibuixos sobre el bosc, d'estintolats, d’emmetxats, cordes i nusos, nuvolades i estels, a més d’un conjunt de fotografies sobre la natura i l’anamorfisme dels espais, entre altres. Des del 1960 dissenya i construeix estels, tridimensionals, activitat que l'ha dut a participar als festivals internacionals d'aquesta art des del 1988 (França, Gran Bretanya, Noruega, Tailàndia, Japó, etc.). Sobre aquesta temàtica i les seves pròpies estructures eòliques, creà l'audiovisual de doble projecció L'estel : Estructura amb capacitat de vol en col·laboració de la seva filla, Marta Montcada. Conrea també la poesia, on segueix bàsicament la mètrica japonesa del Haiku i la Tanka.
