D’aquesta manera, podem comprendre la ràpida capacitat de reacció davant de qualsevol incidència o accident. En situacions extremes com ara els efectes catastròfics dels terratrèmols i tifons –o els darrers sis mesos pels inenarrables desperfectes del gran tsunami– la xarxa de voluntariat en el país ha crescut exponencialment en diferents àmbits. Seria una tasca difícil fer-ne una llista completa, però cal remarcar que, en tots els casos, no aporta només recursos materials i humans, sinó també una perfecta sincronia organitzativa per a treure’n el màxim rendiment en poc temps.
Els ajuntaments i governs de les prefectures han reunit voluntaris per a donacions, material i lliuraments, traductors i suport logístic. A més dels serveis d’emergència locals, innombrables persones s’han apropat per treballar en les tasques de desenrunament, neteja, salubritat, classificació i aprofitament de residus, repartiment de menjar, ubicació provisional de les famílies… Així com iniciatives personals originals i espontànies que han engrescat altres persones a col·laborar desinteressadament, o empreses que han ofert el seu treball, i nombrosos actes benèfics amb concerts, exposicions, els beneficis dels quals són destinats íntegrament a les víctimes.Alhora, pàgines web creades a partir de la plataforma de coneguts programes de ràdio i televisió, associacions o les mateixes xarxes socials, són un punt d’informació per al voluntariat per a distribuir i canalitzar l’ajuda. En les pàgines web podem trobar una actitud molt positiva enfocada al redreçament i suport a través del voluntariat social: «Punt d’ajuda i trobada», «Som-hi!», «Ens mantenim ferms», «Com vivim i com repensar la nostra vida», «Les coses que podem fer, les posem en pràctica», «Farem el millor que podrem», demostren que el voluntariat va més enllà del simple suport material: hi ha una voluntat d’ajut psicològic, atenció a les famílies trencades per retornar l’ànim de viure, creació de zones d’esbarjo, donació de «llibres i abraçades» per a crear biblioteques, etc. En l’àmbit oficial –i també en el dels particulars–, s’han ofert allotjaments i escoles gratuïtes a famílies afectades: una nova oportunitat «de començar» en una altra comarca.
Els japonesos també es bolquen a l’estranger per ajudar els països que han sofert accidents semblants participant ràpidament i amb eficàcia. O en projectes en permanent evolució que envien personalment l'ajuda a paisos amb mancances: per exemple la Fundació Mitai, dedicada als nens de les zones rurals de Paraguay. La seva representant, Dra Yoko Fujikake, i tot un estol de col·laboradors organitzen actes culturals i festivals benèfics al Japó, on tinc la joia de participar amb la meva obra.
Continuant amb els nens com a protagonistes, amb una llarga i gran tasca pedagògica i artística al darrera, la professora Keiko Yoneyama coordina a Kioto les exposicions internacionals de "Chidrens Art-The Pass". És un treball voluntari que ha esdevingut "la seva vocació", recolzat per molts altres professors i invitant cada any escoles de tot el món a exposar fent intercanvi de dibuixos, pintures i tradicions, sempre amb el tema de la "Pau Mundial".
Altres casos particulars de japonesos dignes d’esment són persones com el professor Tetsu Nakamura, que des de fa vint-i-cinc anys treballa a l’Afganistan, no tan sols com a metge sinó construint canals, un autèntic treball d’enginyeria per a la conducció de l’aigua de les muntanyes als camps, per proveir l’agricultura i fer possible la supervivència del poble en situacions dramàtiques.
Per últim m’agradaria remarcar i felicitar els «Herois de Fukushima», un grup de persones que, pel seu valor, exemple i compromís en circumstàncies extraordinàries i difícils, se’ls ha lliurat recentment el premi 2011 Príncep d’Astúries de la Concòrdia. I augurar que, el dia 2 d’octubre a Tòquio, la celebració del Dia dels voluntaris (HandsOn/Day of Service) sigui tot un èxit.
Marta Montcada. Resident temporal al Japó durant el gran Tsunami de març de 2011
Continuant amb els nens com a protagonistes, amb una llarga i gran tasca pedagògica i artística al darrera, la professora Keiko Yoneyama coordina a Kioto les exposicions internacionals de "Chidrens Art-The Pass". És un treball voluntari que ha esdevingut "la seva vocació", recolzat per molts altres professors i invitant cada any escoles de tot el món a exposar fent intercanvi de dibuixos, pintures i tradicions, sempre amb el tema de la "Pau Mundial".
Altres casos particulars de japonesos dignes d’esment són persones com el professor Tetsu Nakamura, que des de fa vint-i-cinc anys treballa a l’Afganistan, no tan sols com a metge sinó construint canals, un autèntic treball d’enginyeria per a la conducció de l’aigua de les muntanyes als camps, per proveir l’agricultura i fer possible la supervivència del poble en situacions dramàtiques.
Per últim m’agradaria remarcar i felicitar els «Herois de Fukushima», un grup de persones que, pel seu valor, exemple i compromís en circumstàncies extraordinàries i difícils, se’ls ha lliurat recentment el premi 2011 Príncep d’Astúries de la Concòrdia. I augurar que, el dia 2 d’octubre a Tòquio, la celebració del Dia dels voluntaris (HandsOn/Day of Service) sigui tot un èxit.
Marta Montcada. Resident temporal al Japó durant el gran Tsunami de març de 2011