Mercè Escaiola Font, biografia

Barcelona, 1932.  De molt jove estudia aquarel·la a l’Acadèmia Baixas de Barcelona i cursa els estudis a Llotja.  Als 18 anys, ingressa a l’ Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on fa la carrera de Belles Arts amb els estudis complementaris de Gravat, i obté el títol el 1955.  El mateix any, l’escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi li concedeix beques per viatjar a Granada i Itàlia. També fa cursos de ceràmica a l’ Escola del Treball.

L’any 1956 (maig i juny) fa la seva primera exposició d’ aquarel·les de gran format a la Sala Rovira, amb un conjunt de molt bones crítiques.  El 1958 exposa al Museu de Maó, juntament amb en Joaquim Datzira i en Joan Montcada.
L’any 1957 es casa amb en Joan Montcada. Treballen conjuntament en el nou taller de ceràmica de Vallvidrera, amb un forn de dos focs, on porten a terme interessants obres personals i d’ encàrrec.
Participa en les Exposicions de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya, on li concedeixen el 1957 la Medalla “Roig Ensenyat” per la seva aquarel·la titulada “Albaicín”, i el 1959 la Medalla “Manuel Risques” per la seva obra titulada “Figures”.

El 1960 exposa en l’ apartat preferent dins la mostra anual de l’Agrupació d’ Aquarel·listes de Catalunya (LIV Edició) a l’ Antiga Capella del Hospital de la Santa Creu.  El 1960 fa la segona exposició a la Sala Rovira amb aquarel·les -figures, flors- i ceres -paisatges del Maestrat i Menorca-.

Concorre en l’ambient artístic del Foment de les Arts Decoratives que conflueix en la Cúpula del Coliseum: exposicions, beques, tertúlies. També participa a Barcelona en les exposicions del “Salón Femenino de Arte Actual”.

De l’any 1966 fins el 2003, fa una llarga tasca pedagògica com a professora de Dibuix a la reconeguda escola Patufet, resultant-ne una vivència molt enriquidora amb els nois i noies i també amb la resta de professors.  Els alumnes esperen amb delit les “classes de Dibuix”, el joc amb els materials i la imaginació, els contes i les històries; en resum: la ponderació de l’art en tots els sentits. Alhora viu intensament el treball d’en Joan Montcada i la vocació de llurs filles artistes Marta i Irene.

La seva passió per la natura i les flors la condueix a realitzar-ne estudis per contemplar la seva bellesa.